A peu per la costa des d'Alcanar fins a Cunit
L'Estat invertirà en una dècada 190 milions d'euros per millorar el litoral tarragoní i convertir-lo en un gran camí de ronda
Galofré veu «possible» tenir llest pels volts del 2020 el camí de ronda que resseguirà el litoral tarragoní, si bé admet que abans caldrà fer una feina de formiga, perquè «hem de localitzar i posar-nos d'acord amb els propietaris i anar ajuntament per ajuntament, perquè també hi ha afectat sòl rústic». En tot cas, l'objectiu final s'aconseguirà com a conseqüència de molts petits projectes de millora i alliberament que ara estan en plena fase d'ebullició, i aquests són alguns dels més destacats al Camp.
Cales de Miami.
Projecte al Miracle.
Clarà Mar
El Gorg de Creixell.
El reducte de les Madrigueres.
Els espigons de Cunit.
El futur del Baix Penedès
La del Baix Penedès és la franja litoral que ha estat sotmesa a una major pressió urbanística. Galofré recorda que «fins a la via del tren ja està tot lliure» i que s'ha aconseguit una fita «important» amb les Madrigueres. Pel que fa a la resta, avança que «es pensen fer algunes actuacions d'esponjament, per exemple a Cunit, tot i que convé veure en quins llocs això seria factible, perquè és complicat trobar espais, ja que no es poden malmenar barris històrics com ara el de Calafell-platja o Sant Salvador». «Els llocs antics estan sempre més protegits que els nous (sempre hi ha alguna casa històrica per preservar que té valor patrimonial) i per això són operacions que cal fer a llarg termini i a través de la planificació urbanística», diu.
La llei de costes, gairebé del tot aplicada
Diversos grups ecologistes han denunciat que una esmena recent a la llei de navegació estatal aigualeix l'aplicació de la llei de costes, pel que fa a l'alliberament del litoral de la pressió urbanística. Galofré admet «alguna modificació en la transmissió de propietats de domini públic», però assegura que «l'esperit general de la llei continua vigent, amb els principis de quan es va formular el 1988». De fet, recorda: «A Tarragona no afecta en cap cas, perquè la llei ja hi està gairebé aplicada; moltes construccions ja han anat a terra els últims anys, i el domini públic està gairebé tot recuperat». Només resten alguns edificis que, «tot i que són legals, són en zones de protecció, fora de l'ordenació». «Intentarem arribar a acords cas per cas, amb la col·laboració dels ajuntaments», explica, i ho exemplifica en «llocs singulars com ara la platja Llarga de Tarragona, on es parla de si les expropiacions agafaran terrenys privats o no». A partir d'aquí, això sí, queda pendent una segona fase de la llei, la disposició perquè es deixin «sis metres perquè la gent pugui passejar per tota la costa». És a dir, els camins de ronda.
Galofré, a més, lloa el PDUSC del govern català, «una bona eina que s'ha compaginat bé amb la llei de costes». «Tot el que sigui protecció del litoral ens sembla bé, perquè remem en la mateixa direcció, així que hi ha total col·laboració per aplicar-lo», explica.