Infraestructures i serveis

Per on ha de passar el tren?

L'anunci de l'Estat de desdoblar la via de la costa entre Arenys i Blanes ha sacsejat el nord del Maresme

El Maresme és, per naturalesa, terra de conflictes territorials. Amb una realitat dividida en tres grans àrees –nord, centre i sud– la comarca ha hagut de reinventar-se com a tal un munt de vegades per assolir petites victòries en el camp dels projectes que poden beneficiar tothom. L'última prova, en bona part superada, ha estat la de consensuar un document marc sobre mobilitat que té la benedicció de la majoria de poblacions. I precisament en aquest acord ample i joiós, l'anunci fet per l'Estat sobre el desdoblament de la via del tren a la costa –«allà on sigui possible»– ha tornat a aixecar les crítiques i a afavorir la defensa aferrissada dels interessos més locals.

Dos mesos després de la visita de Morlán a Catalunya, les set poblacions afectades ja han parlat. I algunes no s'han estat de posar sobre la taula allò que consideren una posició inamovible. La més bel·ligerant ha estat Calella, que ha passat per ple una moció en la qual rebutja de ple i sense concessions que pel seu terme municipal hi passi una segona via. El govern en minoria de CiU de Sant Pol també s'ha espavilat a anunciar via butlletí municipal que amb ell no hi comptin a l'hora de «trinxar» un territori on el tren passa encaixonat entre el carrer i la platja.

El «no» rotund d'aquests dos municipis es dilueix en diferents posicions dels altres municipis que es mouen incòmodes en una decisió complexa. És el cas d'Arenys de Mar o de Canet, que veuen com la proposta de la doble via porta incorporada una millora en el servei, un augment de la freqüència de pas dels combois i una comunicació més àgil amb la capital catalana, que a hores d'ara per arribar-hi es necessita cap a una hora. Ambdós, però, són conscients de la creu del projecte: a Arenys de Mar topa amb el pla especial del port, perquè la via hi passa a tocar i a Canet de Mar hi afegeix la manca d'espai en determinats trams i la presència de túnels.

Perspectives de futur

Els governs de Pineda de Mar, Santa Susanna i Malgrat de Mar, tot i tenir diferent color polític, coincideixen a mirar més enllà de les conseqüències immediates de posar doble via a la costa. En aquest sentit, la més enèrgica és l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, que recorda que si el desdoblament ja s'hagués tirat endavant als anys noranta «potser ara ja avançaríem seriosament cap a la proposta definitiva de traslladar la via del tren a l'interior». Els alcaldes de Pineda i Santa Susanna hi com breguen –amb Malgrat són els municipis que tenen menys problemes d'espai per desdoblar la via– i tots tres defensen que els seus ciutadans els reclamen un transport ferroviari adaptat al segle XXI i no pas a les limitacions d'una única via que rebaixa la freqüència a dos trens per hora.

En un panorama com aquest, la tria d'un àrbitre que consensuï una posició comuna recau en el Consell Comarcal. El seu president, Josep Jo, manté que la proposta de l'Estat és tan sols això i que no hi ha res decidit. Tot i això, postula per asseure's al voltant d'una mateixa taula tan bon punt passi Setmana Santa tots els alcaldes afectats. Malgrat tot, trobin o no una única veu, tampoc hi ha garanties que se'ls faci cas.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.