Un abans i un després

Navarro defensa que els catalans només tenen dret a decidir en el marc de la legalitat espanyola i supedita aquest dret al vistiplau de Madrid a la consulta. El PSOE ja s'hi ha manifestat radicalment en contra. El reconeixement de la sobirania del poble català desafia els fonaments de la Constitució espanyola, segons la qual “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol”. Defugint qualsevol posició de confrontació amb Madrid, Navarro insisteix en l'encaix federalista de Catalunya dins d'Espanya mentre que Carme Chacón es prepara per a l'assalt de Ferraz. El “nou PSC”, a la rereguarda, espera que CiU, ERC i ICV-EUiA s'estavellin políticament en el procés.

Als passadissos del Parlament, la declaració sobiranista esventrava el PSC mentre que CiU s'esforçava a fer pinya. Amb el clar propòsit de no deslluir una jornada “històrica”, CDC i UDC van fer pinya per transmetre una imatge de normalitat. Les direccions dels dos partits es van comprometre a resoldre les discrepàncies en els òrgans de federació i van llançar missatges públics conciliadors en espera que l'executiva de Convergència es pronunciï formalment sobre la declaració del Consell de Barcelona contra Josep Antoni Duran i Lleida. Per al president de la Generalitat, Artur Mas, les “tensions” que afloren en els partits són “lògiques en els moments que estem vivint”.

El de la “sobirania”, no obstant això, és només el primer del rosari de principis que inclou la declaració. El text també fixa el “caràcter principal” de l'hemicicle en el procés. “Estem en un moment que en aquest Parlament es necessiten grans consensos, al més amplis possible”, va insistir Mas durant la compareixença del matí, en què va explicar el projecte i la composició del nou govern.

Diàleg dins i fora

El president va reiterar que el seu executiu ha nascut “amb vocació de ser ampliat”, si cal, per superar les vicissituds, i allargava la mà als partits per tirar endavant tant el full de ruta sobiranista com la gestió diària, inclosos els pròxims pressupostos. El líder dels republicans, Oriol Junqueras, hi va afegir un incís determinant: el consens “no depèn només del govern, també de les forces polítiques”. Els de Joan Herrera hi volen ser. Però no a qualsevol preu. ICV-EUiA demana “modèstia” al govern i insisteix que s'han d'esgotar les vies de pacte perquè es convoqui una consulta acordada amb la Moncloa. Aquesta opció, compartida per CiU i ERC, queda reflectida en el text aprovat en el principi del “diàleg”: “Es dialogarà i es negociarà amb l'Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.”

Ara bé, els d'Herrera no admeten que la llei es converteixi en una “arma” contra la voluntat d'un poble. “Espanya ha de triar si vol la democràcia o la Constitució”, va sentenciar Herrera des del faristol. A diferència del PSC, els ecosocialistes consideren que si el federalisme té alguna possibilitat pràctica de prosperar és des de l'exercici del dret a decidir. Per això combreguen amb un altre dels principis cabdals de la declaració, el que estableix que per a la convocatòria de la consulta “s'utilitzaran tots els marcs legals existents”.

La CUP s'afegeix al bloc del “sí”, però amb matisos. Es resisteix a donar un “xec en blanc” al procés mentre afronta, amb discussions internes, una nova etapa crucial al Parlament que posa a prova el seu funcionament a àmbit nacional com a força política assembleària.

Rivalitats unionistes

El PP i Ciutadans, mentrestant, van donar la benvinguda al PSC i s'erigeixen com a garants de la pràctica “democràtica” que s'empara en la legalitat espanyola. Els uneix l'oposició a la consulta, però rivalitzen en la cacera de l'electorat unionista, que identifiquen sense embuts amb bona part del votant castellanoparlant. Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera es van batre en un nou duel lingüístic: el de Ciutadans va ser qui va parlar menys segons en català. Camacho, que confia en la proposta de finançament que ofereixi Mariano Rajoy a Catalunya per frenar el procés sobiranista, va abandonar la sala de plens amb la resta de diputats populars després de la votació com a senyal de protesta. Darrere dels escons de CiU, mentre les forces del “sí” es desfeien en aplaudiments, les butaques del PP es quedaven buides, la CUP s'aixecava en una expressió de respecte i el grup parlamentari del PSC es mantenia assegut.

“Un sol poble”

En un nou esforç de pedagogia, Mas i Junqueras van insistir que el país podria sortir de la crisi sense amenaçar l'estat del benestar si no depengués de Madrid. El de la “cohesió social” figura en la declaració com un altre principi cabdal. És la sobirania com a oportunitat per oferir als catalans un projecte pròsper que mantingui Catalunya unida, com “un sol poble”.