Obres sense data final
La fi de la reforma del Mercat Central de Tarragona perilla per falta de diners
L'aturada de la concessió del supermercat bloqueja la inversió més gran del mandat
de donar un nou calendari d'obra
La bomba de rellotgeria que constitueixen les obres del Mercat Central de Tarragona, la que és de lluny la inversió més gran de la ciutat durant aquest mandat, està a punt d'esclatar-li a les mans, al govern municipal (PSC). Els equilibris financers per poder tirar endavant el projecte, que es va començar a tramitar durant la gestió de l'exalcalde Joan Miquel Nadal (CiU), van arribar ahir a un carreró pràcticament sense sortida amb el bloqueig polític a la concessió del supermercat que s'ha d'obrir en el remodelat equipament.
Sense la injecció econòmica que aquesta cessió d'espai suposaria, l'executiu local va confessar ahir que s'obre la porta a una possible paralització per falta de liquiditat. Després de milions d'inversió, tres anys d'obres i gestionar múltiples molèsties, Tarragona s'apropa al final del mandat sense que el mercat ni obri portes.
Un projecte ampli
El macroprojecte del Mercat Central no tan sols preveu la remodelació de l'edifici d'estil modernista, sinó també la creació de dues plantes de pàrquing, una planta logística i una planta semisubterrània per a la instal·lació d'un supermercat i altres locals comercials. Afegit a això, a més, cal sumar-hi la urbanització de tot l'entorn de l'edifici, incloent-hi els carrers de l'entorn i la plaça Corsini, on ara es troba la vela provisional on es troben refugiats els paradistes des de l'any 2007.
En total, una inversió de 46 milions d'euros, sumant-hi la licitació de l'obra (que se situa en 20 milions d'euros més impostos) i tots els treballs previs i imprevistos. Per finançar-ho, el consistori té concedit un préstec que cobreix parcialment el cost, però depenia especialment dels vuit milions que el govern estatal es va comprometre, durant la gestió socialista, a aportar-hi. Aportació que a l'Ajuntament cada cop es té més clar que no arribarà mai.
Concessió indispensable
En aquesta situació, les estretors econòmiques ja han obligat a fer operacions de refinançament i agafar-se com un ferro roent a l'aportació econòmica que ha de suposar la concessió del supermercat. L'empresa que se n'encarregui haurà de fer una aportació de 6,1 milions d'euros, diners amb què el govern tarragoní compta per tal de poder enllestir l'obra.
L'objectiu de l'executiu era aprofitar l'estiu per a l'exposició pública i acabar el setembre amb el nom del guanyador ja decidit. Amb tot plegat, calculaven que podrien obrir el remodelat Mercat Central a final d'any, data que ja suposava un nou endarreriment sobre els terminis inicialment previstos, que situaven la inauguració al setembre del 2013.
Però els càlculs de l'executiu socialista, que es troba en minoria, van anar en orris ahir quan en el ple municipal l'oposició (CiU, PP i ICV) va votar en contra de l'obertura del concurs per escollir l'empresa que es quedi la concessió del supermercat. En aquest nou context, ahir l'executiu local es veia incapaç de dir una nova data orientativa, que de ben segur serà ja durant l'any 2015.
Sense reglament
El bloqueig al concurs va venir de la negativa de CiU i el PP a donar suport a la mesura. Els dos partits es van referir al mateix argument: la necessitat que el nou reglament que reguli l'equipament comercial estigui aprovat abans de poder posar en marxa el concurs per al supermercat.
“No podem arriscar-nos que el reglament s'aprovi posteriorment i això introdueixi modificacions en les condicions en què operarà aquesta mitjana superfície; llavors ens enfrontaríem al fet que ens reclami una indemnització”, va assenyalar el portaveu del PP, Alejandro Fernández. Tot i que l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va subratllar que la proposta de tirar endavant el concurs sense tenir el reglament definitiu aprovat (a l'annex del plec de condicions s'ha inclòs un dels esborranys, ja que l'acord per al definitiu es creu imminent) disposa del vistiplau tant de la intervenció com dels serveis tècnics de contractació del consistori, cap dels dos partits va cedir.
“La tramitació en paral·lel ens permet guanyar tres mesos, per això ho hem fet així”, va explicar la portaveu del govern, Begoña Floría. Pels socialistes, la negativa de CiU i el PP respon a interessos electoralistes.
Obres alentides
Mentre s'espera si les negociacions polítiques aconsegueixen desencallar la situació (tot i que la proximitat de l'agost fa difícil que sigui abans de les vacances), les obres continuen avançant, tot i que a un ritme “alentit”, segons reconeix la regidora de Comerç, Patrícia Antón. L'alentiment es deu a una doble dificultat econòmica: la de l'Ajuntament, que per falta de liquiditat s'ha endarrerit en els pagaments a la constructora (la UTE Corsán Corvián), i la de la mateixa empresa, que havia de finançar el cost de l'aparcament (que després gestionarà) i a qui l'endarreriment dels pagaments li fa més difícil assumir el risc.
Actualment, hi ha executat un 85% de l'obra, i zones com ara les plantes de pàrquing, la zona logística i la coberta (que recupera les sanefes d'estil modernista) ja s'aproximen a la forma definitiva. Tot i això, Antón adverteix que la part que queda per executar, la d'equipament dels espais, és la més cara, fet que farà encara més difícil assumir-la amb la falta de finançament actual.
Un cop finalitzi l'obra del mercat i es facin les concessions de les parades, s'iniciarà la urbanització de l'entorn. El govern ja havia advertit que podria ser més austera del previst inicialment, però ahir ni tan sols s'atrevien a confirmar que s'acabaria executant.
Els vuit milions que mai es va dir com es pagarien
El govern socialista de Tarragona no es va cansar ahir de repetir que la reforma del Mercat Central, iniciada el 2011, era un “nyap” heretat de la gestió de CiU. Sigui com sigui, va ser el PSC (llavors en aliança amb ERC) el que va decidir finalment tirar l'obra endavant amb les dimensions actuals, fins i tot després d'haver-se plantejat seriosament un projecte més reduït que renunciava al pàrquing i que havia aixecat les protestes dels paradistes.
En el treball d'enginyeria financera, per tal de fer possible aquest macroprojecte, la clau la tenien els vuit milions d'euros que havia d'aportar l'Estat. La xifra va sorgir del compromís verbal l'any 2007 de Carme Chacón, llavors ministra d'Habitatge, que durant una visita a l'edifici del mercat va comprometre's a elevar fins a aquesta xifra l'aportació estatal. L'arribada de la subvenció estatal, però, va tornar a estar rodejada d'interrogants, fins que el març del 2011 la secretària d'estat d'Habitatge, la també socialista Beatriz Corredor, va signar un compromís del govern estatal garantint els vuit milions en pagaments de diverses anualitats, però sense fixar cap termini ni sense que mai no s'hagi arribat a signar un conveni.
Amb l'arribada del PP al govern de Madrid, l'Ajuntament no ha tornat a tenir notícies d'aquesta aportació. Una auditoria de l'empresa municipal Espimsa ja alertava el 2011 del risc financer de l'obra, i la delicada situació actual sembla que ho confirma.
