Societat

Tots els noms i un bon grapat de records

Es presenta a Girona el llibre «Els noms de la guerra», que recull la llista de gironins morts i 146 testimonis del conflicte

«Estem escoltant o llegint veus particulars i no pas la veritat o la mentida, estem llegint l'experiència amb totes les seves condicions, no pas idees pures.» Aquesta reflexió expressada pel periodista Miquel Pairolí pot sintetitzar l'esperit de l'acte que es va celebrar ahir a la Farinera per presentar Els noms de la guerra, amb intervencions dels principals responsables del projecte i l'assistència entusiasta de molts d'aquells joves i nens que van viure la guerra i que set dècades després han volgut posar per escrit les seves vivències. El resultat, una obra que combina testimonis personals amb el recull d'una veritat irrefutable i contrastada: la dels prop de 7.000 gironins que van perdre la vida com a conseqüència de la Guerra Civil. En aquest sentit, l'editor Quim Curbet va destacar que «totes les víctimes de la intolerància, de la injustícia i del fanatisme cec mereixen el mateix respecte i consideració i, sobretot, cap d'elles ha de caure en l'oblit».

L'editor gironí també va rebatre la idea d'«aquells que creuen que els països es construeixen amb ciment i formigó». «És cert, evidentment, però també fan falta molts altres materials: els noms i les veus que respiren d'aquest alè que anomenem memòria», va sentenciar Curbet.

La periodista Susanna Oliveira, coordinadora del llibre i la persona que ha contactat amb els 146 testimonis i ha editat tots els textos que figuren al llibre, va destacar precisament, dirigint-se als testimonis del llibre presents a l'acte, l'autoria coral d'aquest treball: «El llibre que presentem no és exactament el nostre, sinó el de tots vostès que ens han fet arribar les seves vivències i ens han confiat una part de la història d'aquest país. L'autoria, doncs, és compartida, amb vostès i amb els seus fills, els seus néts, veïns i amics que s'hi han implicat per poder fer possible aquest recull de testimonis.»

Oliveira va justificar el fet que en alguns casos els textos rebuts no hagin estat publicat sencers perquè s'ha prioritzat que surtin tots en comptes de fer-ne una selecció: «Publicar-los sencers ens hauria obligat a fer dos o potser tres llibres com aquest, i no volíem fer una tria perquè des del primer moment vam tenir clar que volíem que sortissin tots.» De tots aquests textos memorialístics, una cinquantena ja han sortit publicats a El Punt, en la sèrie Jo vaig viure la guerra, mentre que el centenar restant són inèdits. L'edició d'Els noms de la guerra, dissenyat per Florentí Morante i corregit per Sílvia Manzana, ha tingut el patrocini del Memorial Democràtic i el Departament d'Interior, i la col·laboració del Museu Memorial de l'Exili (Mume) de la Jonquera.

El treball de molta gent durant molts anys

El director d'El Punt, Emili Gispert va destacar els valors principals que han inspirat aquest llibre i tota la col·lecció: rigor històric, divulgació i recuperació de la memòria. En la mateixa línia, l'historiador Joan Villarroya, director de la col·lecció, va destacar el fet que la llista de víctimes de la Guerra Civil que es recull en aquest treball «ha estat possible perquè durant molts anys molta gent ha fet aquesta feina», segons va dir. En aquest sentit, Villarroya va reblar: «Tots aquests que diuen últimament que sobre la Guerra Civil fins ara no s'havia fet res, s'equivoquen.» L'historiador badaloní també va remarcar el valor de combinar les dades estadístiques amb els testimonis de persones que van viure els fets, «testimonis que en aquest cas no van ser protagonistes sinó actors passius o víctimes». Aquesta combinació fa, segons Villarroya, que Els noms de la guerra d'aquí a 50 anys sigui imprescindible per qui vulgui acostar-se a aquell període històric. El director territorial d'Interior, Relacions Ciutadanes i Participació, Marc Vidal, va remarcar que el llibre respon als plantejaments del Memorial Democràtic que impulsa el govern des d'aquest departament: «Ajuntar tantes peces com sigui possible d'una memòria que va ser disfressada, escatimada, i enterrada amb una enorme llosa de silenci i de por.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.