El baluard de Sant Antoni, al descobert
Les excavadores fan aflorar la peça, que se situa davant de l'antiga porta de la muralla i que es preservarà a la vista del públic
Les màquines també desenterren trams de la paret exterior del fossar, que es va detectar en uns sondatges i que també es conservarà
La reforma del mercat ja acumula tres anys de retard
-
El tros del baluard ja desenterrat, aquest dimecres. ALBERT SALAMÉ. -
Un tram del mur exterior de l'antic fossar, que les màquines acaben de fer aflorar. ALBERT SALAMÉ. -
El solar del mercat que dóna al carrer Manso, i que de moment es fa servir com a aparcament per als vehicles relacionats amb els treballs. ALBERT SALAMÉ.
El baluard de Sant Antoni ja ha sortit a la llum. Les excavadores han començat aquest estiu a treballar al solar del mercat de Sant Antoni i, des de la setmana passada, la base d'aquest apèndix de l'antiga muralla de Barcelona aixecat al segle XVII ja és visible, fins i tot des del carrer, des de fora de la tanca que delimita els treballs. I no només ha aparegut el baluard. A uns 20 o 30 metres, les màquines estan fent aflorar també un tram de la contraescarpa de la muralla, és a dir, del mur extern del fossar que envoltava la ciutat.
No hi ha, però, sorpreses d'última hora. La troballa del baluard estava prevista des que es va decidir reformar el mercat, perquè les restes estaven consignades en els mapes topogràfics disponibles al Museu d'Història de Barcelona (Muhba). I des de llavors està planejat preservar-les, de manera que en el nou mercat quedin a la vista del públic. L'única novetat té a veure amb la contraescarpa, detectada a principi d'any en els sondatges arqueològics previs als treballs. Quedava per decidir què se'n faria, d'aquest element. I la decisió és preservar-ne un fragment.
L'aposta de conservar i mostrar al públic les restes és coherent amb la història de l'equipament. Al capdavall, el mercat de Sant Antoni, obra d'Antoni Rovira i Trias, i inaugurat el 1882, és el primer que es va aixecar fora muralles, 25 anys després que fossin enderrocades. I l'emplaçament triat va ser precisament davant del que era la porta de Sant Antoni de la muralla, l'accés situat a la confluència del carrer de l'Hospital amb la ronda de Sant Antoni.
El mercat, dissenyat amb una planta de creu grega que adopta la forma d'una cruïlla de l'Eixample, es va aixecar en l'illa delimitada pels carrers d'Urgell, de Borrell, de Manso i de Tamarit. Ara, un cop enderrocats els murs dels patis interiors i retirada la coberta, els quatre braços del mercat generen quatre solars (un a cada braç) que, acabada la reforma, esdevindran places públiques. Les excavacions que estan destapant les restes arqueològiques es duen a terme ara al descampat que dóna al carrer d'Urgell. El baluard és a la banda del solar més propera a Manso, mentre que la part ja visible de la contraescarpa és a la meitat més a prop de Tamarit. Aquest mur exterior del fossar dibuixava una corba pel mig de l'illa, d'Urgell a Manso, tot i que hi ha una part que se sap que no es trobarà. Tampoc no es conservarà tot el que es desenterri, sinó només un tram, segons precisa el gerent de Mercats de Barcelona, Jordi Torrades. Les restes seran visitables a la planta -1, la més superficial de les tres plantes subterrànies que s'hi faran, i que se situarà a cinc metres sota el nivell del carrer, una fondària que més o menys coincideix amb la de les restes, afegeix Torrades. El visitant, explica el gerent, podrà passejar entre el mur i el baluard, com si es trobés a l'antic fossar.
Tres anys de retard
La incorporació de part de la contraescarpa a les restes que es volen preservar s'ha de concretar en la proposta de conservació feta pel servei d'arqueologia del Muhba, que supervisa els treballs. El document s'havia de presentar l'abril passat, però s'ha endarrerit, i ara la previsió és fer-ho el 21 de setembre, en la pròxima reunió de la comissió de Patrimoni, integrada per l'Ajuntament i la Generalitat, i que ha de donar el seu vistiplau. El motiu del retard? Segons Torrades, d'una banda, els endarreriments en el trasllat del mercat dominical –i, com a conseqüència, de l'inici de les excavacions– i, de l'altra, les eleccions i el relleu polític a l'Ajuntament. En qualsevol cas, insisteix el gerent, la dilació de la presentació de l'informe no ha comportat en cap moment una paralització dels treballs.
Tot i que potser ja no vindria d'aquí, en una obra pressupostada en 60 milions d'euros que ja acumula tres anys de retard. Quan, a principi de 2007, es va presentar el projecte, obra dels arquitectes Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, el mateix Torrades –un dels alts càrrecs de l'anterior govern municipal que el govern de Xavier Trias ha mantingut al lloc– va anunciar que les obres s'encetarien el 2009, i va situar la reobertura el 2011. A finals de 2008, es preveia que el tret de sortida es donaria a mitjan 2009 i que les tasques durarien 30 mesos, però els paradistes no van marxar al mercat provisional muntat a la ronda de Sant Antoni fins a l'octubre de 2009. Llavors va ser quan van començar l'enderroc de l'interior del recinte i el desmuntatge i les tasques de protecció dels elements, i el termini d'obres havia crescut fins als 36 mesos. I quan, més d'un any després, a finals de 2010, va anunciar l'arrencada de la part més complicada de l'obra, la del buidatge del subsòl i la construcció de la pantalla protectora de 38 metres de fondària que envoltarà tot el mercat, Torrades va dir que els 36 mesos començaven a comptar a partir d'aquell moment. El cas és que aquests treballs i els del desmuntatge de la marquesina i els murs exteriors no van arrencar fins a finals de juliol, perquè el trasllat del mercat del diumenge també es va ajornar. I, com a conseqüència, Torrades té ara 36 mesos a partir d'aquest estiu. És a dir, que les obres no acabaran, segons la darrera previsió, fins a mitjan 2014.
Entrevistar l'arqueòleg, impossible
Aquesta informació es va començar a preparar amb un passeig al voltant del mercat. En una breu conversa a través de la tanca que delimita l'obra, l'arqueòleg que la supervisa es va mostrar disposat a atendre aquest diari. La intenció: fer un reportatge sobre els treballs a Sant Antoni –i sobre les intervencions amb restes arqueològiques pel mig en general– des del punt de vista de l'expert que hi treballa. Només hi va posar una condició: fer la petició prèvia a l'Ajuntament, per complir amb el protocol habitual. Però el que havia de ser un tràmit va esdevenir missió impossible, tot i que en una primera conversa, la mateixa responsable de premsa de Comerç, Consum i Mercats va avançar que no creia que hi hagués cap problema. Després, però, va resultar que sí: podíem entrar al recinte per fer fotos, però no era possible parlar amb l'arqueòleg. Només amb el gerent de Mercats. La raó esgrimida? “L'arqueòleg està treballant.”
Queixes pel soroll i la pols a les terrasses dels bars de l'entorn
Com afecten les obres a Sant Antoni els comerços que envolten l'illa del mercat? No hi ha queixes entre els botiguers consultats, en una passejada matinal. Rosa Maria, copropietària de la formatgeria Bou & Mont, al carrer Comte de Borrell, acaba de tornar de vacances i encara no ha notat res, però no creu que l'afectin “més enllà de la davallada per la crisi”. Al capdavall, ella ofereix embotits i formatges de qualitat, productes més o menys exclusius. Però tampoc en botigues més de pas, com ara la sabateria Li & Xin del carrer Manso o la perfumeria Marionnaud del carrer Tamarit, hi ha queixes.
Un altre tema són les terrasses. No n'hi ha, al carrer Tamarit, però sí a Borrell, on la distància entre les taules del carrer i la tanca que delimita l'obra és de pocs metres. Ana, l'encarregada de torn a El Café del Barrio, una mica més amunt de la formatgeria, explica, però, que en aquella banda el pitjor va ser a principi d'agost, quan els treballs es van concentrar al solar que dóna a aquest carrer. Ara les tasques s'han desplaçat a l'altra banda, al carrer Urgell, i Emilio, l'encarregat d'Els Tres Tombs, un històric de la zona que, al xamfrà d'Hospital amb la ronda de Sant Antoni té la terrassa més gran de la zona, n'està tip. “És terrible: hi ha la pols, els camions i la piconadora. A més, sembla que s'esperin a començar a foradar a l'hora del menú. És quan més es nota”, protesta. Com ell, ho fa Tanjil, el nebot del propietari de La Font de la Cervesa, al carrer Manso, on hi ha el solar que fan servir els operaris com a aparcament. “A la terrassa no s'hi pot estar. Hi ha soroll i pols sense parar. Fa cinc anys que el meu oncle té el bar, i entre això i la crisi estem pitjor que mai.”
És mala peça al teler, perquè hi ha obres per estona. El tema de la pols anirà a menys a mesura que s'excavi més avall, diu el gerent de Mercats, Jordi Torrades. El que serà inevitable, adverteix, serà el trànsit de camions per treure les terres, que faran servir una rampa provisional que dóna a Borrell.