Societat

Un adolescent crea al Facebook un grup pel reconeixement del català i ja té 220.000 adherits

El 19 de febrer passat Jordi Delriu, de només 16 anys, va crear al Facebook el grup Aconseguim el rècord! 2.500.000 persones que parlin català. De manera innocent, Delriu va encetar la iniciativa inspirant-se en un un altre grup de la xarxa social anomenat A por el récord: 10.000.000 personas que hablen español, obert el 22 de gener i que només té 381.000 membres. "Una nit estava navegant i vaig decidir fer el grup per sortir a les pàgines del rècord Guinness, però al cap de dos dies la cosa va anar a més", explica Delriu, que ara administra la pàgina juntament amb el seu pare.

Avui, encara no fa un mes de l'obertura del grup i ja s'hi compten 223.100 adherits, xifra que augmenta cada dia amb unes 2.000 noves admissions. "Vaig escollir la xifra de 2.500.000 perquè vaig veure a la Viquipèdia que al món hi ha 9.500.000 de catalanoparlants i vaig pensar que ho podria assolir", diu Delriu ingènuament.

Manifest i web
Arran d'aquest fenomen lingüístic a la xarxa, 11 persones –que es van conèixer al Facebook i treballen mitjançant internet– s'han ajuntat per redactar un manifest i elaborar una pàgina web amb la intenció de fer arribar el resultat a les institucions catalanes, espanyoles i europees. Aquest grup de treball, format espontàniament, recull els temes que es discuteixen en els debats, consensuen l'esperit del grup i segueixen les opinions que s'hi publiquen. Així, han resolt que volen que el català sigui reconegut com a llengua, sense cap pretensió independentista o partidista. Anna Costas, membre del grup, explica que la finalitat és "reivindicar la llengua perquè se situï en el lloc que li correspon en igualtat amb altres llengües, com per exemple el castellà o l'anglès".

Tot i que el grup no té cap finalitat ideològica o política, sovint s'hi discuteixen temes d'aquest caire en els 2.400 missatges que hi ha al mur o en qualsevol del 65 temes de discussió actius. En canvi, el grup de castellanoparlants presenta una clara intencionalitat política i es posiciona en contra del català en entendre que discrimina el castellà. "Veiem amb preocupació que en alguns territoris d'Espanya la senyalització pública de carrers i senyals de tràfic en moltes ocasions ja no es posi en castellà", s'hi pot llegir. També critiquen que la pàgina web dels Mossos i del departament d'Educació i Salut estiguin en català. "Per descomptat ens sembla bé que es garanteixi la presència dels idiomes propis de cada territori, però no fins al punt d'ignorar la llengua oficial i majoritària en totes les regions de l'Estat", diuen a la pàgina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.