Medi ambient

el repunt

Nou viacrucis antinuclear

L'articulista convida a la caminada que es farà diumenge a favor del tancament de les nuclears

Les forces antinuclears realment existents –Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, Jóvens de les Terres de l'Ebre i Plataforma per la Defensa de la Terra Alta, amb el suport de comitès de tot Catalunya– convoquen la marxa a peu Camposines-Ascó, diumenge que ve al matí, en el context de la campanya Apaguem les nuclears, engegada fa un parell de mesos amb el propòsit, a través de la recollida de signatures, de reclamar al Parlament que pressioni el govern espanyol, favorable en principi a anar tancant les centrals nuclears, per anar per aquest camí. Dic «nou viacrucis» perquè l'any 1980 –aviat farà trenta anys– ja hi ha haver una cèlebre marxa antinuclear, també a peu, provinent de tot Catalunya, que va reunir a Ascó un bon parell de milers de persones que tractaven que els artefactes atòmics no es posessin en marxa. Ara serà perquè s'apaguin d'una vegada, després que, durant vint-i-cinc anys, han vomitat cada any dotze mil milions de kilowatts, que són els que han permès el creixement industrial i urbanístic –certament desorbitat i delirant– de la Catalunya aglomerada, és a dir, tot el litoral i prelitoral.

Així doncs, la història de la implantació i funcionament atòmic a Catalunya és llarga i, el que no sap la majoria de la gent, dolorosa. I molta gent no ho sap, perquè ja se n'han cuidat prou, polítics i empresaris, financers i grans empreses periodístiques, d'amagar orígens i conseqüències del veritable sentit d'aquesta implantació i funcionament. Els orígens són certament militars, maquillats els anys cinquanta com a obtenció d'energia elèctrica per a usos socials, destinada a fer créixer el capitalisme industrial i financer que Nord-amèrica exportava a l'Europa devastada després de la guerra. En aquests orígens no hi va col·laborar, només, l'exèrcit espanyol (que cercava com França la pròpia bomba atòmica), sinó també el principal conglomerat empresarial i financer català, i aquí els que tinguin una certa edat recordaran fàcilment una sèrie de noms –molts amb les quatre barres a la solapa– que, des de Barcelona, van obrir camí perquè tota la conca baixa de l'Ebre quedés empantanada, nuclearitzada i hidroelectrificada.

Ara, els hereus d'aquests noms tracten –en nom del canvi climàtic i d'afavorir les energies renovables– d'envair aquests mateixos territoris amb parcs eòlics massius, que produiran, només a la Terra Alta, una quarta part de l'energia eòlica de Catalunya. Només que un ajuntament d'aquestes mateixes terres (i el d'Ascó ja s'ha postulat) faci el signe a Enresa (Empresa Nacional de Residuos) que ja li aniria bé (pels dinerets que hi ha en joc) tenir el cementiri nuclear, anomenat «almacén temporal centralizado» en el llenguatge críptic i criptogràfic de l'administració central (tant és que sigui dels uns o dels altres), doncs ja acabem de tenir el quadre d'emprenyament popular (sempre relatiu quan es tracta de sortir al carrer) que justifica aquesta nova caminada opositora, que no és només contra la perllongada presència atòmica, sinó també a causa de la perllongada manera arbitrària i abusiva com les administracions, la catalana i espanyola, i les empreses energètiques (que tant els fot produir contaminants radioactius com molins a tot drap) tracten els recursos, els paisatges, l'economia i les poblacions de determinades àrees del nostre país, que certament donen pocs vots, però que quan eren necessaris, com fa sis anys, ja es van preocupar de buscar prometent, com sempre, la lluna.

El desànim, la impotència i la frustració, naturalment en els sectors civils inquiets i inquietats per la situació que s'obre, són molt grans, com pot constatar-se fàcilment. Tanmateix, no s'han apagat (per dir-ho amb el mateix verb, però en sentit contrari, que llança la nova campanya antinuclear) les ganes de fer possible un canvi socioecològic, territorial i energètic real, tot i els molts impediments –ara en nom de la crisi– que hi posen les grans estructures de poder, així com tots els espavilats que corren que, al seu torn, s'aprofiten dels califats comarcals per acabar d'ensorrar les expectatives de redreçament. Com fa trenta anys, diumenge (siguin pocs o uns quants més) sortiran a caminar per aquests aspres i solitaris camins de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre (prop dels ossos dels damnats de la Batalla del riu) unes gents que no es mereixen tantes inclemències.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.